La nostra història

Tot va començar l’any 2021, en l’instant precís en què el món reaprenia a respirar. Després de mesos de pausa, carregats d’incertesa, dos estudiants es trobaven davant d’un nou capítol de les seves vides. La Maria, originària d’Andorra. El Maxime, nascut a Lyon. Dues vides paral·leles, sense saber encara que estaven a punt de creuar-se.

El Maxime tornava d’Anglaterra, després d’un semestre a York, amb la intenció d’estudiar un màster en finances. La Maria, per la seva banda, acabava el seu grau a Madrid i somiava especialitzar-se en Big Data.

Llavors Déu va intervenir. Tenia un pla, un pla invisible, delicat, precís.

Els va conduir tots dos al mateix lloc: IESEG Business School, a Lille, una ciutat que ho canviaria tot.

Va començar el curs universitari i cadascun es va submergir en els seus estudis. Per celebrar aquest nou inici, es va organitzar un festival de benvinguda. La Maria i el Maxime, dels que no se’n perden ni una, van comprar les entrades sense dubtar-ho.

Però, un cop més, Déu tenia un pla.

El venedor d’entrades va resultar ser un estafador. Aquella nit, decebuts i sense entrada, van quedar perduts entre altres estudiants enganyats com ells. La Maria va anar a prendre algo amb els seus companys de classe. Algú va proposar convidar un altre grup… el del Maxime. I va ser allà, gairebé per casualitat, on les seves mirades es van creuar per primera vegada.

Al principi, la Maria el va trobar una mica xulo i al Maxime li va semblar un remolí. Amb prou feines es van creuar durant la vetllada, sense arribar realment a parlar. Però, en acabar la nit, es va fer la màgia: el grup va decidir acompanyar les noies de tornada a casa per la ciutat, assegurant-se que hi arribessin sanes i salves.

Eren les quatre de la matinada.
En aquell passeig silenciós, amb la ciutat adormida com a testimoni, la Maria i el Maxime van començar a parlar de debò. No de paraules superficials, sinó de les autèntiques, les que deixen veure, les que apropen. El temps semblava alentir-se. La conversa va fluir amb naturalitat. Res més existia al seu voltant, ningú els va interrompre; aquell moment els pertanyia, com si sempre hagués estat escrit.

L’endemà, es van afegir a les xarxes socials.
I des d’aleshores, no van deixar de parlar.

Les nits de terrassa es van fer cada vegada més freqüents.
Els pícnics sota les estrelles es van multiplicar.
Les cites es van convertir en un regal habitual.

I, poc a poc, sense adonar-se’n, van deixar de ser simplement amics.
Es van enamorar.

Però va arribar el final del màster. Cadascú havia de tornar a casa. La distància s’alçava davant d’ells com una prova. La separació feia por.

Però, un cop més, Déu tenia un pla.

Tots dos van trobar pràctiques a París.
Sense haver-ho planejat, s’hi van instal·lar.
París es va convertir en el seu refugi, el seu terreny de joc, la seva llar.

Des d’aleshores, han recorregut tot París, han viatjat pel món junts, han après la llengua de l’altre, han reunit les seves famílies.
I, sobretot, han crescut junts. Estimant-se una mica més cada dia.

Avui saben que res no va ser casualitat.

Va ser el moment correcte.
Va ser Ell.

I aquesta història tot just acaba de començar.

“Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls."
― Antoine de Saint-Exupéry, Le Petit Prince